Gràcies a la transparència i la proximitat molts dels usuaris, familiars i professionals han après un missatge: mai és tard per enlairar-se, mai és tard per recordar, mai és tard per viure.

Després de tot això i de fer un repàs al meravellós inici del 2020, volem donar pas a l’inici dels Articles del Centre Geriàtric Lleida. El seu objectiu principal sempre ha sigut transmetre temàtiques del sector des d’una prospectiva personal i professional. Podem dir que el Covid19 ens ha remogut molt per dins. Al final som persones que treballem amb persones i per persones. Aquesta idea la tenim molt clara: “la nostra feina és molt humana,  transparent i tècnica, però sense deixar de perdre la nostra essència”.
A partir d’avui i periòdicament l’equip humà del centre escriurà una entrada a l’aparat Articles de la nostra Pàgina Web. Cada una de les persones que hi treballa es sensibilitzarà i transmetrà allò que el porta a la geriatria. Us parlarem des de primera persona, us farem partícips de la nostra vida professional, de les nostres inquietuds en el sector, de les nostres vivències professionals i
sobretot, intentarem aportar el nostre granet d’arena mitjançant les nostres idees, conceptes, tècniques… Finalment podríem dir que per a nosaltres les xarxes socials són una eina per compartir i aprendre els uns dels altres. Tu ets persona, ets humà i un dia també seràs persona gran. Ets part de la gran família Centre Geriàtric Lleida.

Per això i per tot el recorregut que ens queda per viure et volem donar la benvinguda.

A la Sra. Elvira li encanta fer poms de flors silvestres. Ella a diari camina pels jardins terapèutics, observa i cuida les flors i plantes juntament amb el comitè d’avis i àvies Avui, just en el taller de tertúlies parlàvem de la situació que estem vivint tota la humanitat, la Covid. I hem arribat a parlar de les coses positives que ens han envoltat aquests temps en el #centregeriatriclleida aquests dies:

1. Hem après a fer més pinya, a gaudir del treball en equip i a pensar com la gran família que som, padrins i equip humà.

2. Hem valorat la nostra família. En la distància els hem tingut molt presents. Els nostres familiars ens han fet videotrucades (una cosa que per nosaltres era molt desconeguda però que ara, aquests dies, esperàvem amb moltes ganes), ens han fet videomuntatges que hem vist dia rere dia ens els televisors de la casa.

3. Hem recordat les nostres trobades intergeneracionals amb les escoles de Lleida. Quins nens i nenes més eixerits, més plens de vida! Quines ganes de què ben aviat torneu! I moltes ens han enviat vídeos que també hem gaudit a gran pantalla mentre berenàvem.

4. Hem observat com els jardins afloren. Han florit a gran escala! Sortim a fer les passejades i les olors ens inunden de bones sensacions. “La naturalesa és sabia”, i així ho diu l’Elvira mentre arregla el seu pom de flors del dia, esperant amb ganes de posar-lo a alguna de les taules del menjador.

5. Hem pres consciència de què som la part envellida de la molta societat que convivim. Però sabeu? L’equip del centre ens ha fet valorar lo molt importants que som. L’equip i els nostres familiars dia a dia han pensat en nosaltres, en què estiguem bé, que seguim traient somriures!

La veritat és que tenim ganes de què tot torni a la normalitat, de poder obrir les nostres portes. Però us volem fer pensar a vosaltres també. Penseu en les coses positives i les coses que eu après tot aquest temps. A nosaltres l’edat ens dóna experiència però mai havíem viscut una pandèmia que causes tanta por a gran part de la societat. Som una societat rica en sentiments i plena d’esperança, no deixem que la por ens guanyi i cuidem el que ens envolta